De entre les diferents opcions que tenim per pujar al cim de La Gorra Marinera, la via Sargantanes és una de les més llargues. De dificultat molt assequible i totalment equipada, haurem d’estar atents sobretot a no perdre la línia, doncs com a la majoria de monòlits de Gorros les vies es creuen i es…
Cafè, copa i puro és una via relativament nova a la vessant sud de la Roca Narieda que corre paral·lela a la popular Postres de Músic. La via ofereix moltes possibilitats per l’auto protecció, amb poderosos ponts de roca, forats i fissures per tots els gustos. Les parts més delicades estan reforçades amb espits o…
L‘Ítacade la Saca Gran, via del tot recomanable: Bona roca, escalada variada, amb un inici en artificial que dóna pas a una escalada lliure amb passos de gran bellesa i certa exposició… I tot això en un entorn fantàstic com és la regió d’Agulles. La via resta totalment equipada amb parabolts, tot i que un…
De la Miranda el Pas del Príncep en destaca l’espectacular vista que ens trobem quan arribem al cim: Agulles al fons, Frares en primer terme i tota la Serra de les Saleres a l’altra banda. La via Blava és una variant d’entrada de la via Dori. Es tracta d’una escalada senzilla, que concentra les màximes…
L‘Agulla del Capdamunt es troba al nord-oest de la regió d’Agulles. La via que comentem és una variant del segon llarg de l’Aresta Brucs. Tot i els seus escassos 60 metres, aquesta via ens ofereix una ascensió ràpida i amb el seu al·licient.
La paret del Grau és sinònim del calcari excel·lent. De totes les vies l’Àfrica és de les més senzilles. Tot i això és una via molt divertida i ràpida de fer, el que ens permet combinar-la amb altres vies de la paret.
La Magdalena Inferior és una agulla amb vies per les quatre bandes… Vies que molts cops es creuen i es trepitgen. La Rataplan, a la vesant nord és una via d’iniciació, sobre-equipada, ideal per perdre la por a fer de primer, però alhora, amb una línia molt maca i unes bones vistes sobre el Monestir…
Les Moles del Don es troben a l’Estret d’Arnes, a prop de l’Horta de Sant Joan. Són parets no gaire altes, de conglomerat molt semblant al de Montserrat, amb vies de diferents graus i compromisos. La via “Tintin a les Moles” és la més fàcil d’aquest sector i ens serveix per prendre un primer contacte…
Via totalment equipada que ens permet gaudir de la bona roca de la cara oest de La Pastereta. Ambient agradable, boniques dos primeres tirades, ombra al matí i sol a la tarda.
La Gorra Frígia és una de les Agulles més emblemàtiques de Montserrat i cita obligada per als bons montserratins. La primera gran ruta que es va obrir va ser la Haus-Estrems a l’any 45. De la ruta només en va quedar un article publicat a la revista del “Club Montañés Barcelonés”. La via de l’Adrià…
L‘Aresta Est de la Pastereta és una via senzilla sense cap dificultat tècnica ni cap compromís. Ideal per iniciar-se en via llarga, ens permet escalar als matins d’hivern amb un bon sol i a les tardes d’estiu amb ombra.
La GAM de la Portella Petita és un altre petit clàssic d’Agulles. Tot i que en lliure té un pas de 6a+, si la fem en artificial ens queda una via homogènia i recomanable per prendre contacte amb vies de tall clàssic montserratí.
LDe les diferents parets de Coll de Nargó la paret del Grau és la més destacada. Amb un calcari excepcional hi ha obertes una trentena de vies. La Cainejo és una ascensió curta i ràpida, totalment equipada i amb les reunions rapelables; ideal per combinar amb altres vies de la paret.
La Roca Rumbau, o Roca del Moro com la coneix la gent d’Oliana, és una imponent cinglera de conglomerat que s’alça a ponent d’Oliana, tot just abans de l’embassament. Per desgràcia, el conglomerat que hi trobem, és en general, d’una qualitat molt discreta. Tot i així, “L’Aresta del Rumbau” ens permet fruir de l’escalada en…
L‘Agulla de l’Arbret queda a la part nord d’Agulles. Des del seu cim tenim una panoràmica immillorable de la regió. La via proposada ens permet fer una escalada senzilla i ben assegurada, ideal per iniciar-se en vies de més d’un llarg.
Tapa Sans Dalle és la manera perfecta de prendre contacte amb la Dent d’Orlu. Un itinerari de 300 metres, ben assegurat i amb un grau molt assequible.
Dos coses fan interessants aquesta escalada: l’entorn de muntanya (2.520 m) i el tipus de roca, una pissarra de prou bona qualitat.